Guanyadors Jocs Florals 4art B

EL LLIBRE DE LES RESPOSTES

Hi havia una vegada un grup de nens i nenes que anaven junts a l’escola. Exactament eren 4 noies i 3 nois. Els 7 eren igual d’entremaliats:

El Nil, un nen un mica egocèntric i cregut, és molt valent, té els ulls de color blau i és ros.

El Marc és un nen llest i fort, d’ulls i cabells castanys.

En Víctor és un nen fort, ràpid i àgil, de cabells castanys - mel i ulls mel.

La Martina és llesta, forta i generosa. Es rossa i amb ulls com la mel.

La Mònica é ràpida, curiosa, creguda i guapa, d’ulls verds i cabells rossos.

La Lluna és estilosa, guapa i llesta, d’ulls blaus, i cabells ondulats i negres.

L’Estel és guapa, llesta ràpida, àgil i egocèntrica, d’ulls casi negres i castanya.

Un dia, els set amics van decidir pujar a l’àtic de l’escola, així, que a l’hora del pati van aprofitar i van  pujar. Primer van anar al primer pis i el van creuar “més ràpids que un llamp”, després van pujar totes les escales fins l’àtic. Quan van arribar van dubtar, però al final, tots es van convèncer. Van arribar a dalt i tot estava fosc, però la Martina portava una llanterna.

Van obrir la llanterna i van trobar l’interruptor, tot el passadís estava ple de coses: carpetes, capses de cartró amb llibres, 3 impressores i moltes portes. A cada porta hi havia un nom d’un professor, menys en una. Van entrar a la porta que no tenia nom. Nomes hi havia un bagul gegant ...

Però com eren tan curiosos, no podien fer una altra cosa que obrir el bagul. El van obrir, i nomes hi havia un llibre. Tots van dir: -”Un llibre, no es res important!”- Així que van seure a una taula a parlar, però la Mònica era massa curiosa i va mirar el llibre.

Ràpidament, va cridar als altres, i els hi va dir que el llibre no era un llibre normal sinó molt especial, tot i estar ple de pols. El van obrir, i el primer que van trobar va ser un mapa. En el mapa hi havia quatre creus, una blava que tenia el numero 1, una vermella què hi posava 2 i una groga que hi posava 3.

Tots van dir: -”Això és un tresor!”-

La Martina va dir: -”Tant si és un tresor, com si no, ho hem de trobar!”-

Es va acabar l’hora del pati i van anar a tallers, perquè sinó els descobririen. A l’hora de menjador van tornar a l’àtic. En entrar a la porta sense nom van sentir un enigma que deia: -”Començo amb F i acabo amb A ves al lloc on treballo i trobaràs la següent pista.”-

En Víctor va dir : -”Ja ho sé, és la Fabiola, perquè comença amb F i acaba amb A!”- Tots van dir: “És veritat!”-

Van anar a la habitació on a la porta hi havia el nom de la Fabiola. Allà, es van trobar una radio encesa, se sentia: -”Si voleu trobar la següent pista, trobeu una clau i inserteu-me-la dins, i així un missatge escoltareu.”-

Tots es van posar a buscar la clau, en Marc i la Martina la van trobar, es van tocar les mans, i es van enamorar. Es van fer una abraçada, i van insertar la clau dintre de la radio. La radio va brillar, la creu blava del mapa va desaparèixer, i, de cop, va sortir una fada.

La fada era blanca com la neu i tenia les galtes vermelles com la sang. La fada els hi va dir: -”Teniu dos opcions, la primera, venir al meu món i trobar la següent pista, o deixar-ho córrer i tornar al pati de l’escola.”-

El Marc i la Martina es van convèncer mútuament de continuar. En Víctor estava súper decidit a seguir. La Mònica va dubtar però els va acompanyar. Però, l’Estel i la Lluna van abandonar, igual que en Nil. Tots tres van anar al pati.

Els 4 que van decidir continuar, van passar per un portal màgic i els va sortir el següent enigma que deia: -”Sóc blanca com la neu i tinc les galtes vermelles com la sang, aneu a la meva casa de neu i la següent pista trobareu.”-

Van anar a la caseta de la fada blanca i van trobar un ocellet que va dir: -”Trobeu alguna cosa que faci massatge i us donaré un passatge.”- La Mònica va trobar una màquina que vibrava i la va posar sobre de l’ocell. I, va desaparèixer la  creu vermella, i es va obrir la porta. Una altra vegada a l’àtic, una veu els hi va dir: -”Fes un avió de paper i escriu el que creus que has de fer.”-

Ho van escriure i van fer volar l’avió, i la veu va dir: -”Doncs feu-ho!”-

En Marc va dir: -”Jo crec hem de sortir de l’escola per continuar buscant pistes!”-

La veu va dir: -”Hi ha mar i hi ha desert allà has d’anar, i la següent pista trobareu.”-

La Mònica va dir: -”És la platja!”, i de cop, van aparèixer a la platja.

Van ensopegar amb una cargolina. La van agafar i mirar, tots van dir: -”Què bonica, m’encanta!”- I, de cop va desaparèixer la creu groga, i van trobar un tresor :

Era la valentia, l’amor, i tot el que és essencial a la Vida.

1er PREMI

BRUNA MASAGUÉ

 Guineu blava

LA FAMÍLIA I EL MISTERI

Hola em dic Francesc, els meus companys em diuen Franc i tinc 9 anys. No sóc ni ric, ni pobre.

Tinc una família una mica avorrida, us explico perquè: els meus pares es diuen Marta i Ramon i sempre estan a la feina. Gairebé mai no els puc veure perquè marxen molt d’hora i tornen molt tard.

Parlem de la meva germana gran: es diu Jana, té 14 anys, tot el dia està amb els mòbils i els portàtils i sobretot amb la roba. En definitiva passa de mi!

Parlem de la petita: es diu Frida, té 4 anys i li encanten les princeses de joguina i està molt atenta per si algú passa pel costat de la seva habitació. Si t’enxampa aprop diu: ei tu, on vas? i has de jugar amb ella o t’inventes una excusa.

A mi m’agrada estar amb amics, llegir, dibuixar i sobretot resoldre misteris. Tinc un gos que es diu Brus.

Tots junts vivim a la muntanya.

Avui dia 23 d’abril he decidit fer alguna cosa diferent: m’he proposat fer una excursió pel camí que puja a dalt del bosc misteriós, ja que n’estic ben tip de la meva família. 

Abans de marxar m’he de preparar la motxilla: portaré boles de fum, una corda, fulls, llapis, un sac de dormir un encenedor, menjar, aigua i menjar de gos per si te gana. Quan en Brus va veure el menjar va dir “wow wow” i en Franc va dir: tens gana, eh! doncs anem!

Vam  sortir de la meva habitació a poc a poc, sense fer soroll, direcció cap a la habitació de la Jana. Com ella estava amb els auriculars, no es va adonar de res. Vaig passar tant tranquil perquè no em sentia i jo li estava fent ganyotes. Vaig passar de habitació i vaig anar directe fins a l’infern que és l’habitació de la Frida. Jo estava contant 1,2,3 i vaig passar fins la meitat de la porta, però la Frida va estar atenta i va dir: ei tu on vas?, tu no t’escapes!. Li vaig contestar: vaig a dormir, no em despertis. Llavors vaig sortir corrents de casa.

Em vaig posar a dibuixar els paisatges perquè si em perdia em poguessin trobar. Dibuixava les muntanyes, la neu i el sol. Un cop anava dibuixant, em vaig adonar que a un dibuix, havia dibuixat un noi amb un cotxe. Jo me l’estava mirant amb una mica de por i vaig buscar en el paisatge real on estava aquell noi. A poc a poc em vaig apropar a ell i quan estava allà em va dir: ei tu noiet, podries fer-me un favor?, podries aturar que 5 nois no robessin el diamant sagrat d’aquella cova d’allà dalt?. Jo vaig dir: ho intentaré. Vaig anar caminant i caminant fins que a la meitat del camí es va fer fosc i vaig obrir el sac de dormir. Vaig portar troncs i amb l’encenedor vaig fer foc i li vaig donar menjar al Brus i jo també vaig aprofitar per menjar alguna cosa. Després vam anar a dormir.

A l’endemà, dia 24 d’abril, vam seguir l’excursió. Vam caminar i caminar i per fi vam arribar a la cova. Hi havia un cartell que els dolents havien girat, un cartell que posava “no passar” i de seguida ens vam assabentar que era el camí equivocat. Vaig dir: és l’altre camí i cada cop sentíem més el soroll de persona i vaig dir:  faré un pla: faré que les boles de fum siguin per distreure els nois, mentre lligarem la corda d’aquella punta a l’altra i tu Brus sortiràs i els espantaràs fent que s’ensopeguin amb la corda. Aleshores, tiraré una altre bola de fum i agafaré el diamant. La cosa va anar així i el pla va funcionar.

Mentrestant, la família estava preocupada i van trucar la policia. La Marta i en Ramon sabien que m’agradava molt fer misteris i dibuixar paisatges, van dir: tots al camí que puja a dalt de la muntanya! i la policia i ells hi van anar amb els cotxes súper ràpids.

La mare va veure els meus dibuixos a terra i es van trobar aquell noi. La mare li va preguntar: has vist passar un nen de uns 9 anys? i el noi va dir: sí, ha anat  a aquella cova. Van anar súper ràpids a dalt i quan van arribar va cridar Francesc, Francesc, Francesc on estàs?

Jo estava pujant corrents amb el diamant i quan vaig veure la meva família vaig anar encara mes ràpid. Peró em vaig caure i venien els lladres al darrere. Per sort, la policia els va dir als lladres: vosaltres a dins del cotxe i ja en parlarem d’aquest tema! Els pares van dir: estarem més amb vosaltres i el jo els hi vaig explicar tot l’embolic. Tota la família va ser feliç.

2on PREMI

POL ARMENGOL

PSEUDÒNIM:  ROSA VERMELLA

LA PERLA

I EL

PEIX LLUNA

Hi havia una vegada una nena que es deia Perla, tenia els cabells llargs i

ondulats, i la pell morena de passejar per la platja.

Li agradava molt el mar, i sobretot li encantava sentir el soroll de les ones quan trencaven, així es relaxava i passava una estona tranquil·la.

Un dia la Perla caminava per la platja i va ensopegar amb alguna cosa.

Llavors va fer un forat a la sorra i va trobar un collaret màgic. Aquella troballa tant  especial li va canviar la vida per sempre. 

La Perla es va posar el collaret i va sentir una veueta que li deia:

-Entra a l’aigua, ajuda’ns si us plau!!!

Es va espantar molt i va començar a córrer, però de sobte va tornar a sentir la veueta i es va aturar.

La veueta deia: Entra a l’aigua, entra a l’aigua i ajuda’ns si us plau!!!.

Es va descalçar i va entrar a l’aigua. Llavors va començar a sentir que perdia l’equilibri, no sabia què li estava passant.

De cop i volta tot el cos li va començar a brillar i les cames li van desaparèixer. Se li van transformar en una cua de sirena!!!

La Perla només té dos dies per ajudar a un peix en perill d’extinció, el peix lluna!!!

Uns pescadors van anar a pescar, volien pescar el peix lluna.

El peix va picar i el van pescar, però abans de pujar la xarxa la Perla va agafar una pedra punxeguda i va tallar la xarxa.

Llavors la Perla va aconseguir que el peix lluna ja no estigués en perill d’extinció i així pogués reproduir-se per viure.

Cada vegada que el volguessin pescar, no podrien perquè el peix lluna pesa més de 1000Kg, llavors la Perla li posaria més pes amb els seus poders màgics per fer-ho més difícil.

L’endemà al matí la Perla va anar a nedar i a les 10:00 va notar que ja no era una sirena, llavors va anar a la vora de la platja i va sortir ràpidament.

Al cap d’un minut la seva cua va brillar i va ser humana. Després es va treure el collaret i va notar que es treia tot el pes de sobre i es va tranquil·litzar.

                    Llavors quan es posés el collaret podria ser sirena i ser feliç.

Vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat.

3er PREMI

VINYET MONTES

Sirena Blava