Què hem fet a 5èA?
Problema dels conills
Quan van arribar els conills a l'escola, ens van proposar un problema: havíem de calcular les necessitats que tindrien els conills durant un mes. Vam baixar a les conilleres i vam estar observant i mirant que havíem de calcular i com.
Vam veure que cada dia necessiten un gram de feng (el feng serveix per a què els conills digereixin millor els aliments). Això ho vam saber perquè ho vam pesar. Després, per una altra banda, vam calcular la palla que necessiten. Vam veure que necessitaven 11 grams per ala, per tant, 22 grams en total.
Finalment vam calcular el pinso. Una almosta de menjar és 7,5 grams i si necessitem una per cada conill, vol dir que hem de posar 15 grams. Una almosta són les dues mans juntes.
Els plàstics
A finals de desembre, va venir el pare del Roger a explicar-nos coses sobre els plàstics. Ens va explicar que hi ha diferents tipus de plàstics i que amb ells es fan diferents tipus de coses. Com que havíem estat treballant els residus a la setmana de la ciència, vam estar parlant de la contaminació.
Al final vam tocar els diferents tipus de plàstic i vam descobrir que moltes de les coses que tenim són de plàstic. Depenent del tipus de plàstic, costen més o menys de reciclar, com per exemple el PVC.
Nosaltres a la classe també vam estar observant de què estava format el plàstic i vam treballar els polímers, les molècules, els àtoms i les partícules.
Les hortalisses i la clau dicotòmica
Al full de la llibreta de l'hort, ens van posar un repte relacionat amb les hortalisses. Vam estar parlant una estona sobre que pensàvem que eren i que no. Aleshores la Nere ens va donar unes quantes fotografies, unes preguntes i unes respostes que eren sí o no. Sobre la taula vam començar a fer un clau dicotòmica. Les preguntes eren: és un èsser viu? Es pot menjar?...
Què és una clau dicotòmica? Una clau dicotòmica és una classificació a partir de preguntes que només es poden respondre amb sí o no. Un cop vam fer la clau dicotòmica, vam compartir-ho amb tota la classe. Després vam estar pensant que eren les hortalisses i per fi ho vam saber.
Fem un dodecaedre ròmbic
Una setmana abans de marxar de vacances, la Nere ens va preparar una activitat de papiroflexia. Primer, la Nere ens va ensenyar a quatre persones a fer un dodecaedre ròmbic. Després ens vam dividir en quatre grups i a cada grup hi havia una d'aquelles quatre persones. La Nere ens va explicar pas a pas com fer-ho i com havíem de repetir el mateix procés 12 vegades. Les altres quatre persones van estar ajudant als seus companys quan tenien dubtes.
Quan més o menys estàvem per la meitat, va sonar l'alarma d'incendis per fer un simulacre (per sort) i vam haver de baixar al pati, Quan vam acabar el simulacre, vam pujar a la classe i vam seguir fent el dodecaedre. Vam acabar de fer les 12 peces i vam començar a montar-lo.
Per acabar, la Nere ens va repartir un calendari, el vam retallar i el vam enganxar a cada una de les peces del dodecaedre ròmbic.
Experiment del cotó i de l'aironfix
Abans de les vacances de Nadal, la Nere ens va donar tres trossos d'aironfix i tres trossos de cotó. Aleshores ens va explicar que havíem d'enganxar un tros d'aironfix i un tros de cotó al balcó, dos trossos més a una paret de casa i els altres dos trossos a dins d'una capsa o d'un armari.
Quan es van acabar les vacances i van passar un parell de setmanes, la Nere ens va dir que ho portessim enganxat en un full que ens havia donat. Ho vam portar a l'escola i ho vam observar amb la lupa binocular. Primer vam pensar que creiem que veuríem i després ho vam comprovar.
En els trossos del balcó es veien coses negres. Com que havíem estat treballant com estaven fets els materials, vam decidir que eren partícules. Als trossos que havien estat enganxats a la paret de casa, també en vam trobar però menys, i als que havien estat tancats, no.
No tots els trossos que havien estat a fora, tenien les mateixes partícules i vam pensar que l'orientació, el temps, la situació del carrer... eren variables que influien en l'estat dels trossos de cotó i d'aironfix.
Sortida al Parc del Doctor Trueta
El divendres 31 de geenr vam anar als jardins Doctor Trueta per fer una sortida sobre la contaminació atmosfèrica. Al principi ens vam seure al costat d'una senyora que ens va explicar la contaminació que hi havia al món. Hi ha dos tipus de contaminació: la que ens afecta als humans i la que afecta a la Terra. La dona ens va demanar quines coses no contaminaven. Li vam dir les energies renovables (eòlica, solar, hidràulica), els vehicles elèctrics i també vam parlar sobre que podíem fer per contaminar menys: agafar el transport públic (perquè si cadascú agafa el seu cotxe contaminem més), les bicis, els patinets...
Després també vam parlar sobre els elements que contaminaven i vam dir el diòxid de carboni, el diòxid de nitrogen, l'ozó, la crema de combustibles fòssils i la benzina. A continuació vam posar unes boles de ping-pong blanques que significaven els elements que no contaminaven i unes pilotes negres que signifiquen les coses que contaminen. La majoria de pilotes eren negres. Seguidament vam fer una activitat de com es formava l'ozó i on el podem trobar.
L'ozó està creat per diòxid de carboni i benzina. El diòxid de carboni i la benzina van per l'aire i es barregen amb el sol. Aleshores es crea l'ozó. El vent se l'emporta per les muntanyes i es queda allà per sempre. Després vam fer dos grups i vam anar a una estació de control meteorològic de indicava a quin nivell està l'aire contaminat.
Un metre cúbic
Relacionat amb la sortida, vam estar treballant la concentració de diòxid de nitrogen a partir de la pàgina https://www.contaminacio.cat. Allà vam veure les diferents escoles de Barcelona i el nivell de contaminació que tenien. La més contaminada era l'escola Sant Gabriel que està en un carrer molt transitat. En canvi, les escoles menys contaminades, estaven a dalt de la muntanya de Collserola i eren de color blau. Cap dia havien superat la mitjana que recomana la legislació europea. Aquesta mitjana de contaminació és de 40 micròmetres per metre cúbic. A la nostra escola acostumem a estar per sobre, al voltant d'uns 43 - 44 micròmetres per metre cúbic de diòxid de nitrogen.
Després d'observar aquestes dades, vam voler saber si a la nostra classe hi cabia un metre cúbic. Per grups vam estar mirant diferents maneres de representar-lo: amb cadires, cartolines, capses... Però tots vam veure que primer havíem de fer una base d'1x1 i després havíem d'alçar aquest quadrat per aconseguir que fos cúbic. Ens vam donar compte que sí que hi cabia i vam poder veure quin espai n'ocupava un.
Sortida al CRAM
El 7 de febrer vam fer una sortida al CRAM. Ens van explicar que fan i perquè serveix el que fan al CRAM. Primer ens van explicar coses sobre els taurons. Els taurons no són perillosos sinó és que els molestes o et confonen amb una foca marina. També ens van explicar les parts del cos del tauró i especialment les aletes. Als pescadors només els hi interessen les aletes i sovint els hi tallen i llencen el cos al mar per tenir més espai al vaixell. El país on més taurons es pesquen a l'any és a Espanya,
També vam parlar de les tortugues. Les tortugues de mar no es poden amagar a dins de la closca perquè tenen els pulmons a dins. Un dia hi va haver una que tenia tres aletes i que van deixar anar i va arribar a les costes d'Estats Units. Nosaltres vam veure la Massagran. Va arribar al CRAM molt petita i ara no pot sortir del CRAM perquè ha perdut el seu instint i no sap caçar.
Al final vam fer uns tallers relacionats amb la contaminació. A partir de dues notícies vam fer dos experiments. Un estava relacionat amb el petroli i l'altre amb el plàstic.
Quan vam acabar la nostra visita, vam anar al parc i vam fer un dinar cooperatiu. Tot era molt bo!
De què li serveixen les fulles a la planta?
Durant les últimes setmanes hem fet maquetes per veure de què li serveixen les fulles a la planta. Cada tuala va fer una maqueta. A la seva hipòtesi, cinc grups van dir que les fulles servien per a la protecció solar i de la pluja. Una altra taula va posar que serveixen per fer la fotosíntesi i alimentar a la planta. Després de buscar informació, vam veure que la taula de la fotosíntesi tenia raó i vam refer les maquetes.
Però ens vam demanar: i com es fa la fotosíntesi? Vam veure un vídeo que explicava que la fotosíntesi es fa amb diferents elements: aigua, sals minerals que recullen de les arrels. L'aigua i les sals minerals pugen a les fulles i a les fulles hi ha uns puntets anomenats estomats que recullen el diòxid de carboni. Tot això s'ajunta amb la clorofil·la i fan una cosa anomenada saba elaborada, que va per tota la planta i serveix d'aliment. El que li sobra a la planta es oxigen que expulsen a l'aire.
Makers a les aules
Els dijous, les dues classes de cinquè, realitzen una activitat anomenada Makers a les Aules. Els makers a les aules (Makey Makey i Scratch) són unes activitats tecnològiques que estan fetes per a què les utilitzin principiants.
El Makey Makey consisteix en connectar un extrem del cable a una placa (semblant a un arduino). L'altre extrem el connectes a un objecte que sigui conductor de l'electricitat. La placa ha d'anar connectada a l'ordinador. Si fas clic a l'objecte (podria ser paper d'alumini o Play Doh) l'ordinador interpreta que has clicat una tecla d'un teclat.
Amb això pots arribar a fer des d'un comandament fins a un piano. Aquí està l'enllaç a la pàgina del Makey Makey.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada