Museu Etnològic de les Cultures del Món

                  Visita al Museu Etnològic de les Cultures del Món 

El passat dimarts 16 de febrer els alumnes de la classe de les Cultures del Món vam visitar el Museu Etnològic de les Cultures del Món situat al carrer Montcada de Barcelona. Quan vam arribar vam esmorzar a prop del mercat del Born.

Després vam caminar uns 5 minuts fins a arribar al museu. Per tal de complir amb les mesures de la Covid vam dividir la classe en dos grups. El primer va entrar a les 10:15h i el segon a les 10:30h. L’activitat que vam realitzar va ser la Volta al Món, on vam poder descobrir moltes curiositats de continents com Àsia, Oceania, Àfrica i Amèrica.

Al museu ens va rebre una guia que ens va acompanyar durant tot aquest viatge d’hora i mitja. Ens va explicar que en totes les cultures que coneixem les màscares són molt importants. Aquestes es fan servir per festes, rituals o per caracteritzar-se amb un personatge o un déu. A les tribus d’Àfrica era molt comú aquesta pràctica, i fins i tot, en l’actualitat, ho és encara.

A Amèrica ens va explicar el joc de la pilota, un joc on hi havia dos equips amb 4 jugadors, uns representaven als bons i els altres als dolents, els dolents representaven els mals de l’inframón i els bons representaven el sol. El joc consistia a anar passant-se la pilota, sense que toqués el terra, amb el maluc, i anar avançant i quan es pogués passar la pilota a dintre de l’anell aconseguien un punt. En acabar el partit es feien sacrificis per donar forces al sol, ja que les seves creences eren que quan el sol se n’anava cada dia desapareixia per lluitar cada nit a l’inframón, si guanyava podia tornar a sortir, però si perdia no sortiria mai més. Els Maies, que no s’imaginaven un món fosc, van inventar aquest joc per ajudar i dóna-li forces al sol per poder sortir cada dia.

A Àsia ens van explicar la història de Buda. En Buda era un príncep molt, molt ric, que vivia en un palau amb molts luxes, i mai havia sortit del seu palau. Un dia, amb vint anys, va decidir sortir del palau, però en sortir no va creure el que va veure... Gent pobra per tot arreu, famílies morint de gana, tots passant-ho malament, i es va preguntar: Com pot ser que jo sempre hagi viscut amb tantes riqueses i mai m'hagi adonat que hi ha gent morint-se de gana i passant-ho tan malament? Després d'això, es va indignar tant que va decidir emprendre un viatge i no tornar fins a trobar una resposta. Després de sis anys anant de savi en savi buscant la resposta, ja n'estava fart, va seure a l'ombra d'un arbre i va decidir no aixecar-se fins que li vingués la resposta. Van passar quaranta-nou dies, i en Buda, mort de gana, per fi va dir: Ja ho tinc! Les persones mai estem satisfets, sempre volem alguna cosa més i al final no valorem tot el que ja tenim! D'aquesta reflexió, en Buda va afirmar que no feia falta ni tant ni tan poc per viure, que s'havia de buscar un equilibri per tal de ser feliç.

A Oceania ens van explicar que les tribus d'allà pensaven que el món era com la boca d'un cocodril. Els homes, per tal de semblar-se als cocodrils es feien ferides a la seva pell i en cicatritzar semblaven la pell d'aquest rèptil. Tot girava al voltant d'aquests animals, i fins i tot, les seves canoes tenien la proa amb la forma de cocodril.

Després d’aquest recorregut tan enriquidor, vam tornar a l’escola amb la següent reflexió: ”Encara que hi ha cultures de tota classe, i de diferents llocs del món, totes aquestes tenen molt en comú i no són tan diferents les unes de les altres”.

Escrit per Uma, Ciro i Carlota