Guanyadors Jocs Florals 4tA

PROBLEMES AL LLAC NESS

Hi havia una vegada un llac molt especial i per què?. Perquè hi vivia un monstre tenebrós i tots els peixos li tenien molta por, per això estava prohibit anar a les coves del costat de la platja on vivia el monstre, però jo sempre he tingut  molta curiositat, ups! perdó, no m’he  presentat, sóc en Fijet, un peixet, i el meu amic és l’Òscar, el peix més poruc del poblat.

Un dia  em vaig aixecar del llit, vaig fer la motxilla i me’n vaig anar a explorar aquelles coves misterioses, primer vaig anar a recollir a l’Òscar, ell no volia venir perquè estava cagat de por, però jo el vaig arrossegar perquè vingués amb mi.

Quan ja havíem arribat, l’Òscar no va poder vèncer la por i se’n va anar nedant molt ràpid cap a casa seva. Jo vaig fer el cor fort i tot posant el cap per un foradet de la cova vaig veure un monstre gegantí plorant.

- Hola qui hi ha? - vaig dir-li:

Ell em va contestar mirant-me amb els seus ulls vermells com les flames.

- Sóc en Ness i tu peixet petitó que no em tens por?

-Ehm, ehm… sí una mica. -Vaig contestar-li, i el gegantí monstre es va posar a plorar a llàgrima viva.

-ENGUÉ, ENGUÉ…, jo no tinc ni un sol amic perquè tothom té por de mi!

-No pateixis, tu i jo podem ser amics - vaig dir-li per intentar consolar-lo una mica:

I el vaig convidar a casa meva a jugar, quan van arribar els meus pares, el vaig amagar al garatge, després me’n vaig anar a dormir.

Al matí següent, vaig sentir a la mare cridar:

- Però què és aquest monstre!

Vaig córrer a veure què passava, era la mare que havia trobat en Ness i el monstre espantadíssim va escapar tant ràpid com va poder i no vàrem sentir res més d’ell.

El “jefe” de la ciutat dels peixos em va renyar per haver-los posat en perill a tots amb el monstre tenebrós, però jo no em vaig rendir i vaig tornar a les coves del costat de la platja per veure si trobava el meu amic Ness,  però allà no hi havia ningú.

Uns dies més tard, van venir a pescar uns homes amb vaixell i amb les seves gegantines xarxes ens van atrapar a tots els peixos de la ciutat.

-AI, AI, AI… ENS FARAN SUSHI!!! -vaig cridar.

Fins que de sobte, el monstre Ness que devia sentir el meus crits, va aparèixer i va mossegar les xarxes, va  bolcar la barca i tots els peixos es van poder escapar gràcies a aquell monstre a qui tenien tanta por.

Aleshores tota la ciutat de peixos va decidir deixar que en Ness visqués amb tots nosaltres i jo i el meu amic, el monstre Ness, vàrem ser feliços per sempre més.

Vet aquí un monstre, vet aquí un peix i aquest conte ja desapareix!

1er PREMI

Farners Canosa 

Dents de foc

EL ROC

I

EL DRAC BIGOTIS

Tro Negre

Hi havia una vegada un nen que es deia Roc, que li agradava molt el kungfu, però que mai l’havia pogut practicar. I li va dir  a la seva mare: “mare, vull fer kungfu”. La seva mare s´ho va pensar molt bé, però al final li va dir que no. El  Roc se’n  va anar plorant, ja que estava molt trist per no poder fer-ne.

Al cap d’un temps, de cop i volta, es va trobar a un senyor que estava fent  kungfu al mig del prat.

- Com es diu senyor? – li va preguntar

- Em dic Xin – va contestar el senyor.

- Que em podria ensenyar kungfu, senyor Xin? – va preguntar-li el Roc

- I tant!!! - va dir el senyor Xin.

Llavors, se’n va endur al Roc a un lloc molt estrany, on hi havia un drac xinès que el senyor Xin li deia de nom Bigotis. De seguida, el drac Bigotis va començar a fer petons al Roc.

- Li has caigut bé i tu sembla que li tens afecte, és estrany, ja que a gairebé ningú li agrada, ja que li tenen por, per això sempre està aquí amb mi, sense veure a ningú – va dir el senyor Xin

El senyor Xin va ensenyar al Roc a fer una clau de kungfu. Quan va començar a pondre’s el sol, el nen se’n va anar cap a casa seva i li va explicar  a la seva mare, que un senyor que havia conegut li havia ensenyat kungfu i també que havia conegut un drac xinès molt maco.

La mare es va espantar una mica per la presència d’un drac, però com que va veure el Roc tant content, el va deixar anar una estona cada dia amb el senyor Xin.

A partir d’aquell dia, en Roc anava cada tarda, quan acabava  l’escola, a veure en Xin i el drac Bigotis. El senyor Xin li ensenyava kungfu i amb el drac Bigotis sortia a passejar. Tot era molt divertit i el Roc aprenia molt de tots dos.

Un dia quan passejava amb el drac Bigotis per un poble, van veure uns senyors que atracaven una velleta i la van ajudar. El Roc utilitzant les tècniques de kungfu, que li havia ensenyat el senyor Xin i el drac utilitzant els seus fabulosos poders, van aconseguir reduir als lladres, entregar-los a la policia i retornar-li la bossa a la velleta.

A tots dos els va agradar molt ajudar a la senyora i aleshores van decidir que sempre que hi hagués algú amb problemes l’ajudarien. El senyor Xin també hi va estar d’acord.

I així va ser com el drac Bigotis i el Roc es van convertir en els herois més coneguts de la zona i al final també de tot arreu. I el senyor Xin i la mare del Roc estaven molt orgullosos d’ells.

I CONTE CONTAT, CONTE ACABAT .

ESPERO QUE US HAGI AGRADAT.

2on PREMI

Aniol Montes

Tro Negre

A Little Surprise

Hola, som el Quim i la Lia, som bessons i tenim dos germans. L’Alya, la nostra germana gran que no ens fa gens de cas, i el Nil, el petit de la casa, el més mimat, a nosaltres no ens fan gaire cas. El pares estan més atents de si l’Alya compra arracades o pantalons molt curts. El Nil és petit i llavors l’han de cuidar molt. Estem una mica tristos, perquè ens sembla que els pares no ens estimen. Volem que tinguin més temps per estar amb nosaltres. Moltes vegades no poden venir als nostres partits tant als meus com als del Quim. El Quim juga a tennis i jo a bàsquet. És una de les coses que ens fan més feliços. Som els millors amics, sempre estem junts.

A l’escola no tenim gaires amics, només el Pol i la Irene. Però ells d’aquí a una setmana se’n van a Londres. L’Alya va néixer a Londres, nosaltres a Màlaga i el Nil a Barcelona. Anem a una escola britànica. La nostra professora és la millor, es diu Jane. Ens ajuda moltíssim, fins i tot ens acompanya a casa.

Estem pensant d’escapar-nos. Però els donarem una altra oportunitat. D’aquí a tres dies són portes obertes, si venen ens quedem a casa, si no venen ens en anem.

Ha arribat el gran dia, les portes obertes, avui quan baixem les escales, el pare i la mare ens diran si venen o ens donaran les claus per tornar a casa sols. Hem baixat les escales i els hem dit:

 -Veniu a les portes obertes.

La mare ha dit:

-Agafeu les claus de casa, que no podem vindre a les portes obertes.

Jo li he dit al Quim que demà ens en anàvem a Londres ben lluny d’aquí. L’endemà a les 6:00 del matí, hem sortit cap a l’autobús de Londres, però l’han cancel·lat. A les 7:30, encara estàvem esperant l’autobús. A les 9:00, ha arribat l’autobús, hem entrar, hem segut i quan l’autobús ja marxava, hem vist els pares que venien corrent i hem cridat al conductor que parés l’autobús. Hem baixat de l’autobús i hem corregut a donar-los una abraçada molt forta. Els pares portaven unes cartes i la mare me l’ha donat a mi i el pare al Quim. A les cartes hi posava que havien deixat una hora extra cada dia per estar amb nosaltres.

Ara vivim molt millor, sempre venen als nostres partits, el Quim ara, amb els pares veient-nos, sempre guanya i jo igual. Vam anar a comprar jo, el Quim i la mare, vam comprar molta roba. Jo ara vaig a l’escola super guapa i el Quim va amb roba esportiva super ”xula”. Ara la vida és millor i recordeu que la vida en família es viu millor.

Un consell: per molt que els pares no et puguin demostrar que t’estimen, t’estimen per igual que als teus germans.

Fi !

3er PREMI

Martina Ortega

Pseudònim: Summer Dawson