TASCA DE L'HORT

TASCA DE L'HORT

  La primera tasca de l'hort d'aquest curs ens està donant molt de sí. En primer lloc tot el referent a la compra de plantes i planter d'enciam.
  Tasques de manteniment i endreça de l'hort: netejar la taula per poder plantar els enciams, endreçar les jardineres... Vam plantar tres tipus d'enciams: fulla de roure, romana, maravilla.          Mireu quina bona feina vam fer clicant aquí

  La Sara i la Rosó van portar-ne a classe. Els vam observar, comparar les fulles, el tacte, l'olor, el color, la forma de les fulles... En teníem un de fulla de roure i un romana. De maravilla no en van trobar. També vam comparar el gust!! Quina amanida més bona ens vam preparar!!                  Mireu les fotos aquí

  També ens vam fixar en que les fulles del mig dels enciams tenen el color més clar que les de fora i ens van fer la pregunta... De què li serveixen les fulles a les plantes?
Bufff... estem fent maquetes, buscant informació i... a veure a quines conclusions arribem!!!!
   Doncs bé, hem descobert que a les fulles és on es realitza la FOTOSÍNTESIS. És un procés per fabricar el seu propi aliment. Una altra funció important que realitzant és la RESPIRACIÓ.
                               Aquí teniu les fotos de tot el procés 



  I encara més!!! Hem fet uns textos meravellosos sobre la vida d'un enciam. Aquí en teniu una mostra:

LA VIDA D'UN ENCIAM

(Explicada per una enciam)

  Avui explicaré la meva vida.

  Tot va començar a Ca l'Agustí. Cada dia em regaven, fins que un senyor em va agafar i em va deixar plantat. 

  Els anys passaven i jo seguia allà plantat. Jo li vaig dir que em regués , però ell no em sentia. Aleshores li vaig tornar a dir i ell em va preguntar si tenia vida i jo li vaig dir que sí, però no em sentia sino que ens enteníem amb els sentiments.

  Una estona després li vaig dir que tothom pot arribar a un lloc si ho intenta i creu en sí  mateix. Llavors li vaig dir que em portés a l'escola. Ell em va dir que d'acord i em va portar a l'Arenal de Llevant.
Al principi no m'acceptaven però els hi vaig dir que en realitat tothom és igual. Llavors em van respectar perquè l'Arenal accepta tothom.
Així va ser la meva vida fins que em van menjar.


  Hola, sóc Mr Enciam, us explicaré la meva vida.
Per començar em van plantar en una escola que es diu l'Arenal de Llevant. Allà em cuiden nens i nenes i això m'encanta. Em donen aigua,  em treuen les males herbes i m'ho passo pipa!! Els enciams som molt bons i per això ens planten.
  També m'agrada veure els meus amics. Es diuen Enciam Pro, Enciam 1 i Enciam 2. També jugo amb ells sempre. Per la nit trec el mòbil i em poso a jugar al Brawl Stars 12h.
Després, quina llàstima... m'agafen, em porten a la classe i m'arrenquen els cabells!!! i em moro. Finalment em mengen i fan caca amb mi.

Estava a les fosques amb companyes igual que jo. Vaig sentir el soroll de paper trencant-se i vaig veure un raig de llum que estava sobre meu. De cop i volta una mà venia cap a mi  i va agafar la llavor del meu costat. I al cap de cinc segons va tornar la mà i em va agafar a mi i ens va enterrar a terra. 

Quan em van plantar em van mullar. Els següents dies em seguien mullant i anava creixent poc a poc sota terra. Un dia vaig veure una llum, vaig créixer una mica més i vaig veure el sol, però també vaig veure que estava en un hort. 

Van anar passant els dies i jo anava creixent. Un bon dia em van arrencar de la terra i em van portar a una cuina. No era l’únic enciam, però això si, era el més gran dels sis enciams que hi havien davant meu. Jo era l’últim de la fila. Primer van agafar al meu amic Carlos, després van agafar a la meva amiga Magdalena i així fins que va arribar el meu torn. 

Van agafar-me i em van passar per sota l’aigua, una bona dutxa! Després em van tallar a trossos i em van menjar!

Una part es va convertir en sang i l’altra part en caca, aquesta va anar a parar a les clavegueres i de les clavegueres a una depuradora.

Hola avui és dia 2/12/2019 i estic a un Hort, fa molta calor i un petit cargol ha pujat a sobre meu. El meu nom és Rorita perquè sóc un Roure. M'agrada molt estar a l'hort però sovint sento que em cremo. A vegades m'agradaria sortir ja, però encara sóc molt petit. Sovint em sento molt sol tot i que tinc moltes companyes molt maques. M'agradaria que els meus pares estiguessin amb mi, em fan molta falta, però ells ja van sortir de l'hort fa temps, no sé què en deu ser d'ells. Espero poder sortir jo també algun dia i poder trobar-me amb ells.

Aquest matí he crescut una mica i m'he posat més verd. Els meus pares... ja no existeixen, des del dia que se'ls van menjar. No se'ls van menjar sencers, van llençar a la paperera els seus cors.

Com sempre em trobo a les meves amigues flors, la Rosa i la Margarida. Jo em dic Romà. Després vaig veure moltes formigues i les vaig saludar, però la col malvada va començar a trepitjar-les. Jo em vaig enfadar molt, vaig treure les arrels del terra i les vaig protegir tapant-les. Més tard la policia va arribar volant (molt de pressa). Els hi vaig dir que ell estava maltractant-les i var arrestar a la col. Molt agraïts, tots els insectes dels voltants, vam començar a donar-me les gràcies.

Hola!! Avui, dia és dia 2/07/19 i estic a un hort, ubicat al centre del Canadà. A mi m'agrada moltíssim la meva taula a l'hort. És de color lila la fusta i marró la sorra. El meu amo es diu Joan Carles, i la seva filla Carla.

Avui és un dia de juliol d'allò més calorós. Ara fa uns 10 minuts aproximadament el Joan Carles m'ha posat aigua. De sobte ha vingut la Carla i ha plantat un altre enciam de la meva espècie (Roure). La Carla m'ha explicat que l'enciam es diu Rourina, i que ve d'un hort dels Estats Units, he sentit que la Rourina està una mica trista per haver-se'n anat de casa seva, però contenta per poder veure un paisatge nou. Jo en veure-la, m'he enamorat de seguida.

Passats uns 5 mesos...

La Rourina i jo ens vam acabar casant, vam viure molt feliços fins que jo vaig agafar una malaltia per culpa d'un insecticida. La Rourina no va voler separar-se de mi en cap moment. Quan ja estava tot perdut, la Carla va adonar-se'n que alguna cosa em passava i va cridar al seu pare. Em van rentar molt de pressa i ara torno a estar perfecte. La Rourina i jo estem més feliços que uns anissos.