Què ens inspira el mar

QUÈ M'INSPIRA EL MAR?

 Ja fa un temps, després d'haver passat la borrasca Glòria, vam anar a la platja per observar com havia quedat. 

 També hi vam anar per inspirar-nos el mar, fer fotografies i dibuixos.

 Hi vam estar una bona estona. En primer lloc havíem d'observar i, individualment triar com i on volíem fer les nostres fotos, deixant fluir els nostres sentiments.

 Finalment, ens vam inventar una història en la qual el mar hi tingués molt de protagonisme.

          Aquí podeu veure fotos de l'activitat. Va ser una activitat força 

        relaxant.

 I ara podem gaudir d'algunes de les nostres històries:

LA VIDA D’UNA TORTUGA

Jo vaig néixer en el mar Carib, i havia de fer un gran viatge per arribar al mar Mediterrani. M'esperaven molts perills: un eren les corrents marines, també els depredadors, però hi havia un cosa que no m’esperava, la contaminaciò!!!

Quan vaig començar el viatge anava molt tranquil·la sense cap perill, però de
sobte  vaig trobar unes gavines que menjaven ous de tortuga, però degut al
canvi climàtic, ara també menjaven tortugues!!! Llavors vaig aprofitar les
corrents marines, però em vaig marejar i vaig tenir gana, però les corrents
marines m’arrossegaven i no  vaig poder menjar. 

Les corrents marines em van portar a una illa de plàstic on hi havia molts
animals estranys, em vaig espantar i vaig intentar escapar però no vaig poder
perquè m’havia encallat. Després d'uns dies em vaig alliberar. 

Vaig seguir el camí però tenia gana. Em vaig trobar amb unes quantes
meduses. Entremig hi havia bosses de plàstic, me les vaig menjar i em va
venir mal de panxa. Però encara em quedava la meitat del camí. Vaig seguir
però em vaig trobar amb uns depredadors més grans: els taurons!!! Jo, per més que nedava els taurons m’atrapaven però em vaig amagar entre les roques i no em van veure.

Vaig seguir el meu camí. Quan  estava molt tranquil·la vaig decidir menjar
un mica d'algues i quan vaig tenir prou vaig jugar una mica amb les onades.

Mentrestant, a Barcelona i va haver un temporal molt gran anomenat Gloria a causa del canvi climàtic que va afectar tot el litoral. Va destrossar restaurants, platges i espigons i el Delta de l'Ebre: tots els camps d'arròs i la barra del Trabucador.

Quan vaig arribar a Barcelona em vaig trobar totes les platges inundades i enterrades cosa que no m'esperava i em vaig sentir malament.Des d'aquell moment vaig dir que lluitaria contra el canvi climàtic.

Fí

ELS HUMANS I EL MAR

Hi havia una vegada a la ciutat de Barcelona uns quants ciutadans que contaminaven moltíssim el mar. I el mar, com no podia parlar, cada dia anava guardant la seva ràbia al seu interior, fins que un dia va pensar: ”És clar, jo ja sé que no tinc boca per dir-los que parin, però  sí que tinc un cos amb el que puc expressar els meus sentiments.”

Des d’aquell moment, el mar cada dia no parava de planejar el gran dia en que expressaria els seus sentiments i així se sentiria millor.

Pensava: “Aquell dia serà un dia molt emocionant, perquè tot el món es donarà compte que m’han de cuidar perquè només em tenen a mi. Jo els hi dono peixos, aigües on  banyar-se quan fa calor, un mon de natura aquàtica per explorar, illes de tot el mon per disfrutar…”

Un dia abans del gran dia, una part de l'aigua del mar se'n va anar a passejar per una platja d’una ciutat mediterrània, i va veure una nena que estava ajudant a un club de gent que recollia plàstic enterrat a la sorra. Aleshores es va donar compte de que no tots els humans contaminaven, sinó que n'hi ha que ajudaven a fer que la brutícia no arribés a aigües profundes i a educar perquè la gent no contaminés tant...  Va veure que era poca gent, però va veure també com l’exemple d’aquesta gent feia que altres persones que les miraven, s’animessin també a col.laborar i així, entre uns i altres, aconseguien netejar la platja. 

Llavors, el mar va endarrerir “el gran dia” perquè estava  preocupat per les persones que l'ajudaven a no contaminar i va estar pensant i pensant... i al final, va decidir que cancel·laria “el gran dia”, per no fer mal a cap persona de la terra.

I va ser així, com totes les persones d’aquesta ciutat es van salvar d’un tsunami terriiiiiible… Però, hem d’estar atents… el mar encara no està salvat, i nosaltres tampoc de possibles tsunamis futurs….

UN DIA SENSE MAR?

Un …...dia la Marina asseguda a la sorra de la platja, va pensar com seria la
Terra sense el mar?

El primer que se li va passar pel cap va ser que la platja no existiria i també
que tots aquells animals del mar que tant li agradaven no els podria veure mai
més. I es va quedar molt trista perquè la Terra ja no s'anomenaria el planeta
blau i es veuria de color marró i verd des de l’espai.

Les altres conseqüències que va pensar la Marina van ser que les temperatures
de la Terra augmentarien.

La Marina es va quedar aterrada quan es va imaginar la pudor que vindria perquè
els animals marins començarien a podrir-se i les persones no podrien viure a
prop de la costa per la forta pudor dels animals.

Mentres li queien les llàgrimes la Marina es va donar compte de lo necessari
que són els oceans i que no els podem perdre mai.

Explicaria als seus amics la importància dels oceans i que cal cuidar-los. Com
per exemple: no pescar més del necessari, protegir les espècies en perill
d'extinció, no llençar plàstics al mar.

La Marina es va aixecar i va començar a caminar per anar a disfrutar de l’aigua.

La terra sense aigua