4t: AQUÍ TOTHOM ENCAIXA!

AQUÍ TOTHOM ENCAIXA!

Aquest curs per a nosaltres és un curs ple de canvis: hem començat un nou cicle, ens hem barrejat de grups i ens estem adaptant a noves dinàmiques i maneres de fer a l'aula.

Per això, aquesta setmana, a 4t, hem volgut dedicar un temps a la classe per aturar-nos, mirar-nos i escoltar-nos. A partir d'un temps de cercle hem pogut tenir un espai tranquil i segur on poder parlar, escoltar i pensar plegats com ens sentim, com ens construïm com a grup i com podem fer que tothom encaixi a la nostra classe.

Ronda d’entrada: com ens sentim?

Per començar, hem iniciat el cercle presentant l’objecte paraula tot recordant les normes que ens ajuden a cuidar aquest espai: parla qui el té, escoltem amb respecte i, si algú no vol parlar, pot passar el torn. Tot i això, si en acabar la ronda algú decideix que vol compartir alguna cosa, també ho pot fer abans de començar amb la següent activitat.

A partir d’aquí, hem obert la ronda d’entrada amb aquestes preguntes: com us sentiu a la classe ara que ja som al segon trimestre? Què us agrada del grup?

Tothom ha tingut l’oportunitat de participar i de dir la seva, respectant els temps i les paraules de cadascú.

M’agrada el teu rotllo…

Per continuar creant un bon clima, hem fet una activitat de mescla molt especial: “M’agrada el teu rotllo”.

Un infant s’ha posat al centre del cercle i ha dit: “M’agrada el teu rotllo perquè…”, destacant una qualitat d’un company o companya.

A poc a poc, tots i totes hem passat pel centre. Ha estat un moment molt bonic, ple de paraules positives, que ens ha ajudat a fer visibles les qualitats de cadascú i a crear un bon ambient abans d’afrontar el repte principal.

Activitat principal: El repte del Tetris: fem encaixar les peces!

Després, hem començat l'activitat principal descobrint el repte que havíem de superar: Durant aconseguir que totes les peces encaixessin en un mateix espai, amb una condició imprescindible: cap peça podia quedar fora.

Primer, hem construït la nostra pròpia peça de Tetris, totes diferents. I després… ha tocat el més difícil: fer-les encaixar totes juntes!

No ha estat gens fàcil!  Per aconseguir-ho, hem hagut d’organitzar-nos, escoltar-nos, adaptar-nos i, amb paciència, provar diferents maneres. Algunes peces encaixaven més ràpidament i d’altres ens han costat més… però cap no podia quedar fora.

No ha estat un joc de rapidesa, sinó un joc d’equip. Tal com passa sovint en el dia a dia de l’aula: parlar, equivocar-se, tornar a començar i ajudar-se.

Reflexionem!

Un cop acabat el joc, ens hem tornat a asseure en cercle i hem reflexionat plegats:

• Què vol dir encaixar?

• Com t’has sentit quan la teva peça trobava lloc?

• I quan no encaixava a la primera?

• A vegades, a la classe, ens podem sentir així?

• Què passa quan ens ajudem? 

A poc a poc, hem anat fent el paral·lelisme entre el joc i la convivència diària i hem tingut l'oportunitat de poder parlar del que ha passat aquest curs: el canvi de grup, el fet de créixer i d’aprendre a adaptar-nos a noves situacions... entenent que ser diferents no és un problema, sinó una riquesa, i que quan ens ajudem tot és més fàcil.

Ronda de tancament: el nostre missatge com a classe

Per acabar, hem construït un missatge col·lectiu a partir d’una última pregunta:

Com ho fem perquè tothom se senti bé i encaixi a la nostra classe?

Han aparegut moltes idees boniques i importants com escoltar-nos, respectar les diferències, cuidar-nos, ajudar-nos, aprendre a cedir i posar-nos d’acord.

I hem tancat el cercle amb una idea que volem tenir present cada dia:

                                A la nostra classe no cal ser iguals per encaixar.

                                Tots som diferents, però junts fem equip!

Ha estat un espai molt enriquidor!